Looking like a satellite and measuring distances, personifying fragments of data and disorganizing them: the physical body engages in a dialogue between its own materiality and its digital image. Structures, living matter, and inert materials are transferred to a digital environment produced by everyday devices.
Conceived as a performance, Órbita # 3 derives from a set of actions resulting from the mixture of languages from live arts, live cinema and livestream tools to propose a joint action with an artificial entity that participates with Núria Nia and Citlali Hernández as an entity that makes visible another type of corporality, exposing their material, cognitive and relational conditions, initially dependent on the two artists but which may evolve according to their own learning and relationship with other entities.
Project developed at the Baladre artists’ residence managed by Lo Pati Art Center.
Semblar un satèl·lit i mesurar distàncies, personificar fragments de dades i desorganitzar-los: el cos físic emprén un diàleg entre la pròpia materialitat i la seva imatge digital. Les estructures, la matèria viva i els materials inerts es transfereixen envers un entorn digital produït per dispositius quotidians.
Concebuda com a performance, Órbita #3 deriva d’un conjunt d’accions fruit de la barreja de llenguatges de les arts en viu, el live cinema i les eines de livestream per a proposar una acció conjunta amb un ens artificial que participa amb Núria Nia i Citlali Hernández com a entitat que fa visible un altre tipus de corporalitat, exposant les seves condicions materials, cognitives i relacionals, inicialment dependents de les dues artistes però que podrà evolucionar segons el seu propi aprenentatge i relació amb altres entitats.
Projecte desenvolupat a la residència d’artistes Baladre que gestiona el Centre d’Art Lo Pati.
