Approximate time, to be confirmed
We Move Together or Not At All is a choreographic installation that places consent, multi-sensory performance archive, and species inter-dependency in conversation. This performance by Sasha Kleinplatz and Navid Navab takes the form of an excitable plant-filled greenhouse with a dancer moving in its centre and it will be presented on June 11 at Konvent, a former convent of nuns located in Berga that has been converted into an experimental laboratory. Choreographer, dancer, and interdisciplinary artists work collaboratively to build performance scores meant to raise the temperature, moisture, scent, and bacteria in the greenhouse and co-orchestrate states of sensory access to the participants gestures, human or none.
Through this practice the sweat of the dancer becomes a source of heat and humidity that supports the plant life. We frame this sweat and heat, and the plant life that they support as the barely visible, archival trace of performance, as emergent formations traversing condensation, movement, sound, and affect. The performers are augmented with sensors that respond to torque, horizontality, verticality, and percussivity. A responsive scenography transcodes qualitative variables of the performance into sound, vibration and condensation, as multimodal gestures towards a non-linear understanding of how the plants may experience the events within space.
Hora aproximada, pendent de confirmació
We Move Together or Not At All és una instal·lació coreogràfica que posa el consentiment, l’arxiu d’actuació multisensorial i la interdependència d’espècies a dialogar. La performance, a càrrec de Sasha Kleinplatz i Navid Navab, agafa forma d’hivernacle ple de plantes amb una ballarina movent-se al centre i es podrà veure l’11 de juny al Konvent, antic convent de monges a Berga convertit en un laboratori experimental.
Coreògrafs, ballarins i artistes interdisciplinaris treballen en col·laboració per crear partitures d’actuació destinades a augmentar la temperatura, la humitat, l’olor i els bacteris a l’hivernacle i coorquestrar els estats d’accés sensorial als gestos dels participants, humans o cap.
Mitjançant aquesta pràctica la suor del ballarí es converteix en una font de calor i humitat que sustenta la vida vegetal. Emmarquem aquesta suor i calor, i la vida vegetal que suporten com la traça d’arxiu gairebé visible de l’actuació, com a formacions emergents que travessen la condensació, el moviment, el so i l’afecte. Els intèrprets s’amplien amb sensors que responen al parell, l’horitzontalitat, la verticalitat i la percussivitat. Una escenografia sensible transcodifica variables qualitatives de l’actuació en so, vibració i condensació, com a gestos multimodals cap a una comprensió no lineal de com les plantes poden experimentar els esdeveniments a l’espai.