Inscriptions open: https://kenes.eventsair.com/isea2022/workshop8/Site/Register
From 11am to 2pm and from 3pm to 5pm
What does it mean to be a creative practitioner in the age of algorithms and surface-less media?
New media plays a crucial role in relation to the fragmentation of information so that they provide us with only some versions of the world. For instance, the way information is formatted and styled has an effect on how information is received and interpreted.
We believe in this age it is necessary to re-evaluate the capabilities of human imagination, and that this can by done by exploring the relationship between executing control and being controlled by a machine.
However, creative practitioners are sense makers imagining the possible rather than being satisfied with the probable. Often they distil intentions which are not perceivable to others.
In this workshop participants are invited to use a text-editor as a tool to create visual textures from typographic symbols. We will start with an initial input to then produce possible outcomes, to then collaboratively will explore its aesthetical, historical, and social values to re-work them from alternative perspectives, and produce a final outcome.
As a theoretical framework, our focus will be on creative methodologies that attempt to sabotage the functioning of tools and media or, on the contrary, collaborate with it. Here artists and designers capture, or rather provoke, improbable and unexpected results, exploring how to expand the field of the possible in contrast to that of the probable, putting in value the remains and the margin of error of the devices, as opposed to the regular and anticipated operation of those.
We will look at the thinking of the Czech philosopher Vilém Flusser, and other philosophers who have focused their research on questioning the role that tools and media play in the configuration of our perception and experience of the world.
The workshop will take place at EINA Bosc, a new space form EINA University School of Design and Art of Barcelona that allows the centre’s educational programme to be expanded from a perspective of permanent innovation and creative dynamics. EINA Bosc houses workshops and versatile creative spaces open to non-disciplinary experimentation, digital and traditional graphic arts, sets for audiovisual practices and spaces to carry out exhibition and performance programmes, and has all the spatial, human and logistical support necessary to develop the school’s offer at all levels of training.
Biography:
Giorgia Scavo and Angelo Stitz met as Visual Communication students at the Royal College of Art in London in 2016 and share an interest in the transitions between human and machines. They are former co-founders of the student-led program forum ‘F[r]iction’ started in 2017.
Giorgia is focused on developing ongoing research about accidents and irregularities seen as openings to the unexpected. After she graduated at the Royal College of Art (London) in 2018, she graduated in Digital Art Direction at ESDi/URL (Barcelona) in 2020. Meanwhile she has been working as a graphic designer, art director and professor.
Angelo explores the visual, technical and social aspects of language and its obstacles in translating originality. His scope of work includes graphic design, visual identities and editorial design focussing on typography and type design. Recently, he taught as a sessional lecturer for the MA Design, Communication and Technology course at Ravensbourne University, London.
D’11h a 14h i de 15h a 17h
Què significa ser un professional creatiu a l’era dels algorismes i els mitjans sense superfície?
Els nous mitjans tenen un paper crucial en relació a la fragmentació de la informació perquè només ens proporcionen algunes versions del món. Per exemple, la forma en què la informació es formata i s’estila té un efecte sobre com es rep i s’interpreta la informació.
Creiem que en aquesta època és necessari re-avaluar les capacitats de la imaginació humana, i que això es pot fer explorant la relació entre executar el control i ser controlat per una màquina. Tanmateix, els professionals creatius són creadors de sentit que imaginen el possible en lloc d’estar satisfets amb el probable. Sovint destil·len intencions que no són perceptibles per als altres.
En aquest taller es convida als participants a utilitzar un editor de text com a eina per crear textures visuals a partir de símbols tipogràfics. Començarem amb una entrada inicial per produir possibles resultats, per després explorar-ne de manera col·laborativa els valors estètics, històrics i socials per tornar-los a treballar des de perspectives alternatives i produir un resultat final.
Com a marc teòric, ens centrarem en les metodologies creatives que intenten sabotejar el funcionament d’eines i mitjans o, per contra, col·laborar-hi. Aquí artistes i dissenyadors capten, o més aviat provoquen, resultats improbables i inesperats, explorant com ampliar el camp del possible en contraposició al del probable, posant en valor les restes i el marge d’error dels aparells, en contraposició al funcionament regular i previst d’aquests.
Ens fixarem en el pensament del filòsof txec Vilém Flusser, i d’altres filòsofs que han centrat la seva recerca en qüestionar el paper que juguen les eines i els mitjans en la configuració de la nostra percepció i experiència del món.
El taller tindrà lloc a EINA Bosc, el nou espai d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, que permet ampliar el programa pedagògic del centre des d’una òptica d’innovació permanent i dinàmiques creatives. EINA Bosc alberga tallers i espais de creació versàtils i oberts a l’experimentació no disciplinària, arts gràfiques digitals i tradicionals, platós per a pràctiques audiovisuals i espais per portar a terme programes expositius i performatius, i compta amb tot el suport espacial, humà i logístic necessari per desenvolupar l’oferta de l’escola en tots els nivells formatius.
Biografia:
Giorgia Scavo i Angelo Stitz es van conèixer com a estudiants de Comunicació Visual al Royal College of Art de Londres el 2016 i comparteixen interès per les transicions entre humans i màquines. Són antics cofundadors del fòrum del programa dirigit per estudiants “F[r]iction” iniciat el 2017.
Giorgia se centra a desenvolupar una investigació contínua sobre accidents i irregularitats vistes com a obertures a l’inesperat. Després de graduar-se al Royal College of Art (Londres) l’any 2018, es va graduar en Direcció d’Art Digital a l’ESDi/URL (Barcelona) l’any 2020. Mentrestant, ha estat treballant com a dissenyadora gràfica, directora d’art i professora.
Angelo explora els aspectes visuals, tècnics i socials del llenguatge i els seus obstacles per traduir l’originalitat. El seu àmbit de treball inclou el disseny gràfic, identitats visuals i disseny editorial centrat en la tipografia i el disseny de tipus. Recentment, va ensenyar com a professor de sessions al curs de màster en Disseny, Comunicació i Tecnologia a la Universitat de Ravensbourne, Londres.
Birds provide a unique window into the cultural and ecological entanglements of our time. Unrestricted by human-imposed borders, approximately five billion birds migrate yearly, linking cultures, countries, and ecologies, and revealing issues collectively shared. Declining bird populations in practically all habitat types signal profound changes over our entire planet. Birding the Future poses three questions in response to this crisis: What does it mean that we can only see and hear extinct species through technology? What might happen as the messages of birds are increasingly being silenced? How might we bridge knowledge systems using traditional and emerging technologies to develop a cross-cultural praxis for ecological futures rooted in kinship with the world?
Birding the Future is an ongoing artwork that explores current extinction rates by focusing on the warning abilities of birds as bioindicators of environmental change. The installation invites visitors to listen to endangered and extinct bird calls and view visionary avian landscapes through stereographs and video.
Calls of endangered birds are extracted to create Morse code messages based upon tales, stories, and poetry in which birds speak to humans. These are combined with calls of extinct birds, which act as a memory of the past and underscore technological reproduction as the only means to hear certain species. A real-time algorithm scales the extinction rate to the duration of the exhibition — the longer you stay the fewer birds you hear. The soundscape is paired with a series of stereographs, which explore the landscape of human-bird encounters via imagery, poetry, data and research. Video footage from the Goller Lab explores the ethics and technological impact of research conducted in a more-than-human world.
To date there are five region-specific iterations of the project: Queensland Australia, Arabian Peninsula, Norway, Mid-Atlantic USA, RheinMain Germany and a series focused on laboratory birds.
This installation will be shown at EINA Bosc, a new space form EINA University School of Design and Art of Barcelona that allows the centre’s educational programme to be expanded from a perspective of permanent innovation and creative dynamics. EINA Bosc houses workshops and versatile creative spaces open to non-disciplinary experimentation, digital and traditional graphic arts, sets for audiovisual practices and spaces to carry out exhibition and performance programmes, and has all the spatial, human and logistical support necessary to develop the school’s offer at all levels of training.
Els ocells ofereixen una finestra única a les entranyes culturals i ecològiques del nostre temps. Sense restriccions per les fronteres imposades pels humans, aproximadament cinc mil milions d’ocells migren anualment, enllaçant cultures, països i ecologies, i revelant qüestions compartides col·lectivament. La disminució de les poblacions d’ocells en pràcticament tots els tipus d’hàbitat indica canvis profunds a tot el nostre planeta. Birding the Future planteja tres preguntes en resposta a aquesta crisi: Què vol dir que només podem veure i escoltar espècies extingides mitjançant la tecnologia? Què pot passar quan els missatges dels ocells es silencien cada cop més? Com podríem unir sistemes de coneixement utilitzant tecnologies tradicionals i emergents per desenvolupar una praxi intercultural per a futurs ecològics arrelats en el parentiu amb el món?
Birding the Future és una obra d’art en curs que explora les taxes d’extinció actuals centrant-se en les capacitats d’advertència dels ocells com a bioindicadors del canvi ambiental. La instal·lació convida els visitants a escoltar els crits d’ocells en perill d’extinció i extingits i a veure paisatges aviaris visionaris a través d’estereografies i vídeos.
S’extreuen crides d’ocells en perill d’extinció per crear missatges en codi Morse basats en contes, històries i poesies en què els ocells parlen als humans. Aquests es combinen amb crits d’ocells extingits, que actuen com a record del passat i subratllen la reproducció tecnològica com a únic mitjà per escoltar determinades espècies. Un algorisme en temps real escala la taxa d’extinció a la durada de l’exposició: com més temps us quedeu, menys ocells escolteu. El paisatge sonor es combina amb una sèrie d’estereografies, que exploren el paisatge de les trobades humans-ocells mitjançant imatges, poesia, dades i investigació. Les imatges de vídeo del Goller Lab exploren l’ètica i l’impacte tecnològic de la investigació realitzada en un món més que humà.
Fins ara, hi ha cinc iteracions específiques de la regió del projecte: Queensland Australia, Península Aràbiga, Noruega, Mid-Atlantic USA, RheinMain Alemanya i una sèrie centrada en les https://www.birdingthefuture.net/labaus de laboratori.
Aquesta instal·lació es podrà veure a EINA Bosc, el nou espai d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, que permet ampliar el programa pedagògic del centre des d’una òptica d’innovació permanent i dinàmiques creatives. EINA Bosc alberga tallers i espais de creació versàtils i oberts a l’experimentació no disciplinària, arts gràfiques digitals i tradicionals, platós per a pràctiques audiovisuals i espais per portar a terme programes expositius i performatius, i compta amb tot el suport espacial, humà i logístic necessari per desenvolupar l’oferta de l’escola en tots els nivells formatius.
